L'ALBA DE VALOR, 22 D'AGOST DE 2014

"EL JUGADOR DE PETRER", D'ENRIC VALOR, EN "FESTA 86", AMB IL·LUSTRACIONS DE MARIETA PIJOAN

 L'any 1986 Enric Valor va autoritzar la publicació de la rondalla "El jugador de Petrer", una de les 36 Rondalles Valencianes que va escriure entre 1949 i 1975, en la revista festivocultural Festa 86 que editava l'ajuntament de Petrer com a programa de les festes majors en honor a la Mare de Déu del Remei. El tex de la rondalla anava precedit d'una bella evocació cap al poble del títol del conte popular i acompanyat d'unes delicioses il·lustracions fetes expressament per a aquesta publicació per l'artista local Marieta Pijoan. Vint-i-vuit anys després apreixen les imatges de la portada de la revista i els dos textos -l'evocació i la rondalla- en aquest bloc. Gaudiu-ne:

ESTELLÉS: L'AMOR I LA FEROCITAT

ESTELLÉS: L’AMOR I LA FEROCITAT

Vicent Brotons

Què fa un valorià escrivint sobre Vicent Andrés Estellés? us preguntareu. Ben senzill, és que aquest valorià és també un estellesià malatís. Jo vaig nàixer al meu país de la mà de quatre venerables senyors que feien papers: don Manuel m’ensenya la llengua; en Joan, la història que ens amagaren; el senyor Enric, la bellesa i la força arreladora a l’imaginari col·lectiu de la paraula; i Vicent, el fill del forner, la grandiositat de la poesia de la realitat.

Sanchis Guarner, Joan Fuster, Enric Valor i Vicent Andrés Estellés foren sens dubte els principals culpables del meu sanament patològic amor pel País Valencià. Ho confesse sense pudor.

Hui, 87 anys des que va nàixer el poeta, li dedique aquesta plana en el meu blog valorià. I l’evoque amb sintagmes vivencials, indesxifrables, arrelats en l’inconscient més profund però que es desencadenen sempre que sona el nom o algun vers del més gran poeta que ha donat aquesta terra des d’Ausiàs Marc: Vicent Andrés Estellés.

Encetem l’excercici de monòleg interior i deixem que funcione el tecleteig automàtic: botifarres, Llibre de meravelles, cuixetes, “no hi havia a València dos amants com nosaltres”, tendres pits, “assumiràs la veu d’un poble”, alumnes del CP “Miguel Hernández”, d’Alcoi; ambulància, “entre abraços i arraps”, “mentre que només siguen les espardenyes”, “Franco, aquell fil de la gran puta que no volia que escriguera versos”, un mural patriòtic al pati de l’escola, “la maionesa és un allioli que s’ha fet maricó”, “amb la sincera amistat afectuosa, VAE”, Coral romput al Regio, Ausiàs Marc & Andrés Estellés a l’Institut Azorín, “Jo tinc una mort petita”, “Me la mamaves fins al cep”, “Dotze parelles”, “I el crani rebontant per tots els escalons”...

...”M’aclame a tu”, Ovidi, Toti, Casa de Cultura de Castalla, nou de la nit del 27 de març de 1993. Diu Ovidi Montllor, el nostre recordat i estellesià Ovidi:

“Ha mort Vicente Andrés Estellés”

(Primer, silenci pregon; després, aplaudiment solemne)

I canta amb la veu trencada, però ferma...

M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.

El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!

Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.

Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!

Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.

Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre.

HOMENATGE MUNTANYEC A ENRIC VALOR EN EL CENTENARI DEL SEU NAIXEMENT

Convocats pel mitjans més diversos (twiter, facebook, telèfon, email, boca-orella...) i malgrat les complicacions del dia --dilluns--, hora --06:00 h--, mes --agost, temps vacacional per excel·lència-- cinquanta valorianes i valorianes vinguts d'arreu del país, encara que especialment de les comarques més properes --la Foia de Castalla, l'Alcoià, les Valls del Vinalopó...--, han celebrat el dos d'agost de 2011, dia en què es compleixen els cent anys exactes del naixement d'Enric Valor i Vives, escriptor, gramàtic i patriota castallut.

A partir de les sis del matí, i des de Castalla i Petrer, el nombrós grup d'excursionistes s'han acostat al portell de Catí des d'on han ascendit a l'alt de Guisop --punt de concentració del grup--, on han saludat el nou dia assistint a una meravellosa eixida de sol pròpia d'una jornada estiuenca i evocant l'enorme joia que sentiria l'autor del Cicle de Cassana contemplant eixe mateix espectacle des d'un dels punts geogràfics que més s'estimava. L'alt de Guisop --de l'Hisop, l'agradava escriure al mestre-- permet dominar tot el territori valoria, de la Vall d'Albaida a les terres del Vinalopó; del Marina a l'Alacantí; i em primer terme, la seua estimada Foia de Castalla, a l'Alcoià. L'espai geogràfic, humà, cultural i mític que va inspirar tota la seua obra: des de la lliçó gramatical més didàcticament humil fins a les planes més reixides de les Rondalles Valencianes o la monumental novel·la Enllà de l'horitzó.

La lectura de textos trets de l'obra narrativa de Valor, especialment els de caràcter paisatgístic i autobiogràfic...




Vicent Brotons llig l'entrevista que li feu
Rosa Serrano a Enric Valor


Carles Durà ens fa gaudir de les descripcions
paisatgístiques


Llig Vicent Romans el text seleccionat


M. Carme Rico evoca l'ascens des de
Castalla cap a Planisses

DESPRÉS, EL BRINDIS PEL MESTRE VALOR

"Per Enric Valor, per la llengua, per la nostra cultura, pel país"
(Josep Daniel Climent)

I a Castalla, esmorzar de germanor!

UN FERM PROPÒSIT I UNA CONVOCATÒRIA
LLANÇADA DES DE L'ALT DE GUISOP:

AL 2012 TORNAREM A TROBAR-NOS EL 22 D'AGOST
A TRENC D'ALBA
EN UN DELS CIMS QUE CORONEN
LA BELLA FOIA DE CASTALLA
QUE TANT S'ESTIMAVA
ENRIC VALOR I VIVES
"L'HOMENATGE PERMANENT"